Aniversari: Modèstia a part

21 març

Feia temps que volia ressucitar un Frivolitessen ferit de mort pels efectes devastadors de la feina a televisió (capaç d’arrasar els horaris convencionals i la capacitat per al pensament crític). L’arribada del nou disc dels Manel era un motiu prou potent per aixecar-me i tornar a caminar, però el furor que ha causat el seu videoclip ha estat definitiu.

He decidit posar al foc unes llenties i omplir-me un gotet de porto per trobar el meu “momentum creatiu” (l’altre dia vaig passar la tarda amb un dels publicistes del #quetenim i em va regalar aquest concepte que em va deixar K.O.). El context, com més folkie, millor. Estic a tope.

 L’estratègia de màrqueting per al llançament del “10 milles per veure una bona armadura” (títol robat a un monòleg de “Molt soroll per no res” de Shakespeare) ha estat segura i finíssima (perdoneu els adjectius històricament associats a Evax), molt reveladora del caràcter cada cop més mainstream d’una banda que ja no fa l‘indie, com a mínim en la factura del seu producte. L’anunci del llançament del disc un mes abans de posar-lo a la venda, l’avançament en exclusiva de dos temes, el repte aconseguit d’evitar les filtracions a la xarxa i un colofó final, un curtmetratge al qual li diuen videoclip i que ve de regal amb el diari Ara, han estat elements d’una campanya de promoció tan orquestrada com el tema Aniversari, l’escollit per al clip.

 El vídeo està dirigit per Roger Padilla (guitarrista dels Manel) i Àlex Pastor, qui tothom s’entesta a creditar només amb el curtmetratge “LaRutaNatural”, oblidant “Infectados” (Carriers), un film de zombies dirigit als EUA amb el seu germà David Pastor i d’una factura impecable (factura i prou). Aniversari és un curtmetratge de 8 minuts que, tot i la seva producció molt allunyada pla seqüència handycam-low cost d’En la que el Bernat se’t Troba, em sembla força honest i menys pretenciós del que vol pensar tothom.

 Recordo quan era jove i feliç i estudiava COU. Fèiem comentaris de text de les poesies de Machado (mai el vaig tragar, ho sento), i recordo que cada preposició semblava que havia de tenir tres referents i simbolitzar, com a mínim, un parell de traumes i/o desitjos. El cas és que llegint sobre el clip d’Aniversari he tingut una mica la mateixa sensació: tothom creu que els Manel volen evocar el surrealisme de Buñuel, el simbolisme retorçat de Lewis Carrol, les formes de Dalí, la màgia de Danny Elfman i el realisme fantàstic. Anda ya! Si només m’ha faltat llegit que Jean Paul Sartre no reflexionava tan bé sobre l’ésser humà com ho fa el #clipmanel. Com deia el Sr. Lobo de Pulp Fiction “no empecemos a chuparnos las pollas todavía”.

L’elecció d’Aniversari és força encertada, un tema amb una orquestració molt cinematogràfica, molt adequada fins i tot per llençar els títols de crèdit (un videoclip amb crèdits fa molt Lady Gaga). El clip arrenca amb el so de la pluja i el crepitar d’un terra vell de fusta sota els peus, de seguida ens anuncien que són els Manel qui presenten Aniversari (amb una tipografia més pròpia d’Austin Powers) i una cortineta clàssica ens descobreix un ull rere una lupa en l’escenari ideal de “Cluedo: la película”. Sergi López, una mena d’Hercules Poirot amb sobrepès, inspecciona un saló ple d’atrezzo massa car per a un curtmetratge i de figurants de joc de taula: porcellana, catifes i una armadura, un pastís de merenga i una càmera per retratar (em fascina el toc vintage d’aquesta paraula); un home amb batí de seda i gat d’angora, una vella amb pells, una bòrnia que fuma, un exmilitar sobre rodes, un majordom i un criat. Així escrit, tot plegat podria ser la lletra d’un tema de Manel, vés per on.

 S’acaba la tempesta i comença la partida, i ho fa amb un flashback i una melodia calcada al tema que sonava a Lost quan es posaven malencònics, i la llum de les espelmes que arriba sobre rodes i en càmera subjectiva. I ara sí, comença el conte. I ho fa amb un recitat de to una mica Manelic del Guillem Gisbert, tot s’ha de dir.

 La lletra d’Aniversari és el guió literari del clip. Qualsevol guionista pregaria als astres per tenir un director que respecti el seu text com ho fa el tema. No sé si és bo o és dolent, potser és una mica com les coreografies de les canciones del verano que representen exactament la lletra (“una mano en la cintura, una mano en la cabeza, un movimiento sexy”).

 La resta, a fer història: animals (compto un cavall i un gat), una galeria de personatges de circ amb una referència ineludible de Carnivale (i ja van dues sèries), tots amb vestuaris diferents (i, creieu-me, no és per aconseguir un millor preu al Menkes), cameos de Sisa (que hagués donat el pego a l’Alicia de Burton) i Mishima, una platja estil Mad Max, una càmera subaquàtica en una banyera de desitjos enmig d’un bosc (i si això no és rizar el rizo, me la tallo i em faig monja), la superlluna il·luminant el Biel Duran en pijama, i uns efectes especials que, tot i que lluny de la qualitat dels de Jasón y los Argonautas del segle passat, tenen tela marinera.

 Els efectes preciosistes del tema són molt Disney, i algun pont musical em recorda al Nissaga de Poder de Guinovart, el “tamany” dels Manel és la nova incorrecció lingüística (la versió 2.0 del “reflexada la teva llum” de Sau) de moda, però el videoclip mola. Em fa ràbia que m’agradi, però és un fet. Fins i tot m’agrada l’Arnau Vallvé com a l’ajudant de l’inspector (en aquest paper sempre hi posen actors lletjos, us hi heu fixat?).

 Els Manel no saben el que és la crisi. No al minimalisme arty de Pol Ponsarnau a Emre (Can’t Stand) de Guillamino, no als amiguets divertits dels Delafé y las Flores Azules a Espíritu Santo. Tot és mainstream a Aniversari, fins i tot els seus patrocinadors al myspace, Adidas i El Corte Inglés.

 I ara, a veure qui és el guapo que troba entrades per a algun concert. Crec que ja tinc llestes les llenties.

PD: Correu, no crec que Warner deixi gaire aquest link en actiu. Si no: www.myspace.com/gatmanel

Advertisements

5 Respostes to “Aniversari: Modèstia a part”

  1. Saldar of Cairo 21 Març 2011 a 1:33 #

    Entre el clip de Manel i les llenties, em quedo amb les teves llenties diazepàniques.
    A mi Manel no em diuen res, no em desperten res a l’esperit, …deu ser l’armadura que porto.
    Prefereixo els Antònia Font tajats abans que escoltar els nois de la Warner tocant les guitarretes per un pas de peatons, llàstima que el 34 no els hagi passat per sobre en el seu moment.

    Dit això, em posen tuntacu els teus comentaris perversos que com una daga afilada, punxen allà on hi ha nervi. Et voldria apadrinar uns dies a veure si em cauen unes llenties…

    • f r i v o l i t e s s e n 21 Març 2011 a 22:12 #

      Faraó!
      Els Manel fan ràbia, és un fet, però les llenties em van quedar de muerte. Mmmmm. Gràcies pel comentari! Mua!

  2. Ana Joven 21 Març 2011 a 9:41 #

    Muy acertada la review, Nia.
    A mí me miraron con sorpresa el otro día cuando dije que acabo de descubrir que me gusta Manel (nunca pensé que diría algo así).

    Qué descanso para el pop català poder ver grupos majos, con riqueza instrumental y con videoclips como éste. Cada clip debería guardar una historia, como ya hacía Michael Jackson… Y dejarnos de tanta coreografía y tanta guitarrita. Me quedo con los cuentos, las referencias televisivas y la imaginación. Menos mal!

    Yo las lentejas las hago con choricete de Soria, un primor.

    Besi!

    • f r i v o l i t e s s e n 21 Març 2011 a 22:13 #

      Anieska!
      Muchas gracias por el comentario… te honra el haber tardado tanto en descubrir que te gusta Manel… Ahora todos los indies van a empezar a renegar de ellos. Yo soy muy fana del videoclítoris, por otro lado. Viva!

  3. Sud_realista 21 Març 2011 a 22:39 #

    Brillant literatura.
    Talent que vol desbordar.
    Pots traduir-ho amb imatges?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: